ET11.Colonitzacions.Anunci projecció

La lluita per l’espai urbà (2006)

Com a segona activitat del cicle “colonitzacions“ projectarem el documental “La lluita per l’espai urbà” dirigit per Jacobo Sucari l’any 2006.
El documental es centra en la transformació del Poblenou , i més concretament en l’antiga fàbrica de Can Ricart com espai de lluita on s’ enfronten diferents grups amb interessos contraposats (veïns del barri, especuladors internacionals, treballadors de petits tallers,polítics, artistes...) per tal d’apropiar-se d’un espai urbà en desús i colonitzar-lo en benefici propi.

La lluita per l’espai urbà
2 Juny 12
Hora : 18:00
Lloc : Nau Ivanow
c/Hondures 28-30
Barcelona

ET11.Colonitzacions.Presentació 3

Encajes urbanos
Encajes urbanos és un grup de treball-investigació-acció entorn a l’arquitectura , la ciutat i el paisatge . El treball es centra en la revitalització d’espais i relacions en desús . Els projectes que Encajes urbanos a produït fins ara s’ha orientat a la reactivació de solars (“sistema solar”) , terrats (“azoteas colectivas”) i vivendes (“masovería urbana”) . Tots aquest projectes s’han desenvolupat mitjançant accions , tallers i propostes de concurs . El fil conductor de totes aquestes propostes es basa en treballar amb el que ja existeix remirant-lo,reactivant-lo, rehabilitant-ho , repensant-lo. Es parteix de la idea que no cal construir res nou , només és qüestió de saber col•locar , posar en el seu lloc , de treballar sobre lo que ja està construït per millorar la vida quotidiana en el entorn urbà : vivenda , barri i ciutat.
Cada proposta es pren com una línea d’investigació oberta i una ocasió per treballar a través de la interacció amb altres col•lectius i persones creant una xarxa de projectes i idees amb la finalitat comú de la millora de hàbitat a través d’un urbanisme col•laboratiu.

ET11.Colonitzacions.Presentació 2

Recreant Cruïlles
L’emplaçament de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, situat a la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent, és avui en dia un solar desaprofitat en mans de l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta és una situació que ve donant-se des que l’any 2006 aquest terreny va ésser adquirit per l’ens municipal amb la intenció,de que aquest acollís tot un conjunt de serveis públics necessaris per al barri i que havien sigut durant llarg temps motiu de reivindicació veïnal. D’això ja en fa més de cinc anys i a dia d’avui no s’han ni tan sols encarregat els projectes. Alhora aquest espai es troba en la confluència de dos carrers que han sigut objecte de reivindicació durant llargs anys per les AMPA’s del barri i d’altres agrupacions veïnals agrupades en el projecte “Camí Amic”. Aquestes reivindicacions s’han enfocat a aconseguir la peatonalització d’aquestes vies (Consell de cent i Compte Borrell), ja que al llarg d’aquestes s’hi troben bona part dels centres educatius públics del barri.
Des de l’assemblea de l’esquerra de l’eixample, sorgida arran de l’acampada de Plaça Catalunya, es va decidir unir-se a aquestes lluites i implicar-se en la seva consecució. Així doncs, s’està treballant en un projecte ja existent de peatonalització del barri i en l’alliberament de l’espai de Germanetes, mentre els plans municipals no es duguin a terme. Perquè els espais buits al barri són un malbaratament de recursos i ha de ser el propi barri qui els aprofiti i els gestioni.

ET11.Colonitzacions.Presentació 1

Recerca de Iván Alcázar que sota el títol “(Altres) espais per a l'escena” investiga sobre l’ús d’espais no convencionals per a les arts escèniques.

Notes introductòries:

Hi ha teatre, més enllà dels teatres? Hi ha escenes, arts escèniques, més enllà del que Antoine Vitez va definir com edificis i refugis? Beckett havia dut a terme la demolició de les convencions i els fonaments del teatre burgès, mitjançant el sarcasme i la paròdia, fins a "omplir" els escenaris dels teatres de buidor, temps en suspens, i cossos i mots informes... Hi ha creadors que han "demolit", fulminat, obviat, o escapat dels edificis teatrals on aquell teatre burgès es representava, i per voluntat o necessitat (artística, econòmica, logística) han buscat i trobat altres espais. Amb enginy, astúcia, i resolució, han trobat i adaptat aquests altres espais, potser sense prosceni o platea, per tal que els obrissin el camp de possibilitats escèniques. Han ampliat les fronteres i els límits dels espais per a l'escena. Però tot sovint, traçar una cartografia d'aquests espais altres, seguir el fil dels llocs de les arts escèniques, és difícil, donada la dispersió o el caràcter efímer dels espais que les acullen o les han acollit, les eventuals estratègies de camuflatge, la intermitència de les xarxes paral•leles, els emplaçaments descentrats dels (altres) espais... o, senzillament, és difícil per la presència ensordidora i aclaparant dels equipaments culturals oficials/comercials/convencionals, que deixen a l'ombra els espais "menors", i els prenen tot el protagonisme a les cartelleres i a les cròniques...

ET11.Colonitzacions.Anunci presentacions

Encetem el cicle ET11.Colonitzacions amb la presentació dels següents treballs:
Inés Lima i Amaya Martínez de Encajes Urbanos presentaran el seu treball de revitalitzacions d’espais en desús tals com solars , terrats o vivendes.
Iván Alcázar presentarà el seu treball de recerca “(Altres) espais per a l'escena” sobre l’ús d’espais no convencionals per a les arts escèniques.
Recreant cruïlles explicaran les seves accions al voltant del solar desaprofitat al emplaçament de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, situat a la confluència dels carrers Comte Borrell i Consell de Cent de Barcelona.
Us esperem!

Dia : 28 abril 12
Hora : 18:00
Lloc : Nau Ivanow
c/Hondures 28-30 Barcelona

La participació a aquesta activitat és lliure i gratuïta.

ET11.Colonitzacions

Colònia
(definicions segons l’enciclopèdia catalana)

[del ll. colōnĭa, íd.]

1 Establiment fundat per un cert nombre d'habitants d'un país que van a poblar una terra allunyada d'aquell, amb el qual continuen vinculats.

2 HIST territori dels països descoberts sotmesos a un domini polític i administratiu i a una explotació econòmica per part d'una potència.

3 GEOBOT Població vegetal situada poc o molt lluny de l'àrea principal de les espècies que la componen. .

4 MICROB Massa de cèl•lules bacterianes originades per la reproducció d'un bacteri aïllat en un medi de conreu sòlid o fins i tot líquid.

5 Conjunt de persones que passen una temporada, amb fins generalment d'estiueig, en un lloc que no és l'habitual de residència


A la natura les espècies animals i vegetals constantment s’apropien de medis diferents dels que són originaris per tal d’aprofitar-se dels seus recursos , depenent d’un constant procés d’adaptació a entorns que li són estranys per tal de sobreviure . Fenòmens com la simbiosis , on dos organismes d’espècies diferents s’associen per tal de que els dos resultin mútuament beneficiats , o el parasitisme on una espècie amplia la seva capacitat de supervivència utilitzant a altres organismes per tal de cobrir les seves necessitats bàsiques i vitals, són relacions que depenen de mecanismes tal com l’observació i adaptació al medi per tal de beneficiar-se del mateix.
D’igual manera en els medis urbans queda oberta la possibilitat d’ocupació d’espais dels quals l’ús no està completament predeterminat. L’apropiació d’aquests entorns depèn fonamentalment de la capacitat que tinguem per adaptar-nos a ells. Per tal obtenir el màxim benefici la nostra eina bàsica serà observar atentament i sense prejudicis el medi que ens envolta , i la nostre flexibilitat per a fer-lo nostre.
Front l'ús del espai públic fix i reglamentat apareix un ús del espai més obert i creatiu capaç de produir noves situacions amb una gran riquesa de possibilitats de maneres d’experimentar el medi urbà i on hi ha lloc per la sorpresa i l’espontaneïtat.
Dins del ús sobreregulat del espai públic moltes d’aquestes colonitzacions (horts espontanis en perifèries urbanes, ocupacions d’edificis en desús,...) es situant fora del marc legal escapant del control de les administracions. En l’actual situació de crisi econòmica i on l’administració no té la possibilitat financera d’ actuació per a la millora del espai públic , pot ser paradoxalment una oportunitat per tal de experimentar amb aquest tipus de colonitzacions del medi urbà.

ET10.Escales.Visita

Visita Matí.
Nou Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Arquitectes : Pich-Aguilera + Corea-Moran.
Visita acompanyada per Jordi París , arquitecte responsable del projecte.

Projecte molt determinat per la gran necessitat d’espai que requereix el programa i per les implicacions de la seva relació amb l’escala urbana vers un entorn que encara s’està construint .
L’edifici s’implanta en una gran pastilla horitzontal amb dos soterranis i planta baixa . Sobre d’aquesta pastilla es situa una pinta de 6 barres d’internació de dos plantes cada una. Això implica que es minimitza l’impacte visual del edifici en l’entorn , col•locant gran part del programa sotaterra i fraccionat el volum en el seu alçat Nord de manera que l’edifici agafi una relació d’escala que l’aproximi a la dels edificis dels seu entorn .També en el seu alçat Sud , tant el pla inclinat que tanca el vestíbul / carrer cobert interior , com els diferents pavellons que contenen diferents serveis associats a la pastilla general es pensen amb la idea de defugir de la imatge de monumentalitat que per simple qüestió del seu tamany , l’edifici del hospital pot provocar en el seu entorn.
El projecte busca modular l’escala d’un gran equipament hospitalari , des de l’escala urbana pròpia dels espais d’accés i de circulació pública fins a l’escala pròpiament d’hospitalització , amb les seves necessitats de proximitat i recolliment . En aquest sentit l’àrea pública es tracta , tant funcional , com climàticament , com si es tractés d’un carrer cobert i agrupant l’àrea d’internació del entorn a tres patis exterior enjardinats , cap on donen les habitacions , tractant d’humanitzar la vida en aquest àrea.
S’ha reduït en un 35 % els consums energètics respecte el consum mig d’un hospital sense utilitzar grans instal•lacions actives d’estalvi energètic . S’ha tingut especial cura en la jerarquització climàtica ajustant gradualment les condicions tèrmiques dels diferents espais del hospital , des del vestíbul/ carrer cobert interior ,que es considera com un espai urbà , fins a la climatització completa al interior de les sales dels pacients.


Visita Tarda.
Escola bressol a Pratdip
Arquitectes : David Tapias i Núria Salvadó
Visita acompanyada per David Tapias

El solar de la llar d’infants es situa en el límit de Pratdip , als peus de la muntanya , entre dos terrasses agrícoles amb marges de pedra . En projecte intenta dialogar amb l’entorn , la topografia i el lloc partint de dos decisions bàsiques . Adherir la construcció al marge posterior del solar , amagant-ho del vent i orientant la llar d’infants a Sud ,i treballar tot el tancament amb gero vist , un material econòmic propi del lloc i que l’enllaça tant amb les construccions improvisades de les granges de les afores , com amb els edificis també acabats amb gero vist al interior del poble.
El marge posterior es substitueix per un mur de formigó sobre el que es desenvolupa tot l’edifici . Aquest marge segueix la topografia del lloc que abraça l’edifici . Sobre aquest marge es desenvolupa tota la circulació del edifici . L’àmbit que queda en la terrassa superior es destina al parc i a l’àrea de jocs , i té continuïtat amb la coberta de la llar d’infants que també és enjardinada . En comtes de tractar tot el paviment del espai públic amb grava o sorra s’ha resolt amb restes de totxana , per emfatitzar més la relació amb el caràcter de la zona.
La terrassa inferior és on es situa pròpiament la llar d’infants i el seu pati . El programa es desenvolupa en tres peces que ressegueixen el mur . La primera és la d’accés , cuina i sala polivalent . La segona és la sala de professors , magatzem i serveis. L’última correspon a les dos aules que comparteixen bany i sala de biberons . Entre aquestes tres peces es troben els espais comunitaris de circulació i relació. En aquests espais la coberta s’aixeca cap el nord per crear circulacions de vent que airegin i refresquin l’ambient.
L’escala dels usuaris , els nens, s’introdueix a través de dos elements : el porxo i el sòcol . Si bé l’interior es resol o bé amb gero o bé amb tauler de contraxapa d’avet , el sòcol es manté sempre constant a través d’una taula de pissarra verda que permet als nens puguin dibuixar sobre ella . Aquest sòcol té sempre continuïtat tant en l’interior com en l’exterior , a través de la fusteria i el tancament opac de la façana ventilada també de gero . El porxo rebaixa la secció del edifici fins a l’alçada mínima permesa per la normativa (2.10 m.), d’aquesta manera recull al nen i l’apropa més a la seva escala.